Aquest bloc és tancat.
A partir del setembre serà operatiu el nou bloc de sisè.
A partir del setembre serà operatiu el nou bloc de sisè.
Bones vacances!
30 anys de Catalunya Ràdio
Catalunya ràdio es va començar a transmitir l'any 1983. Catalunya ràdio es una ràdio publica que és pot escoltar desde l'altra punta del món (sempre que hi hagi internet)
Catalunya radio els seu logo es dels colors de la senyera de Catalunya. Catalunya ràdio es pot escoltar les 24 hores. A Barcelona hi ha una torre que es diu Collserola, si no hi sigues aquesta torre no funcionaria internet en tot Catalunya.
Ferran Setó
Catalunya Ràdio , es va crear fa trenta anys, el dia 20 de juny del 1983. Aquesta ràdio és pública, és a dir que la pot escoltar tothom. El principal motiu pel qual es va crear l’emissora, va ser perquè el català abans no es parlava tant i volien que hi hagués una ràdio en català. Des d’aquí, Catalunya Ràdio es pot escoltar perfectament, al igual que a Andorra, les Illes Balears, a la Comunitat Valenciana i a Catalunya Nord. Però també es pot escoltar des d’altres països mitjançant internet. Aquí també es pot escoltar a través de Mp3, Mp4, Mp5, aparells de ràdio, mòbils, ordinadors o televisió.
Catalunya Ràdio té quatre emissores: Catalunya Ràdio (la general), Catalunya Música, iCat.cat i Catalunya Informació.
El logo que representa Catalunya Ràdio té dos colors que representen la bandera Catalana i un llamp al mig.
Sarah
Ahir al mati, els de Catalunya ràdio ens van visitar un senyor de Catalunya radio.Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya i és la que dóna el nom al grup d'emissores de la Generalitat anomenat Catalunya Ràdio. Actualment, aquest grup està format per aquest canal i 3 emissores més:
Dani
Avui ha vingut un periodista de Catalunya Ràdio i ens ha explicat:
El llamp del logo significa que començen bé, poden tenir algun imprevist però ,tot i axí, improvisen i surt bé.
I els colors són els de la bandera catalana.
Catalunya Ràdio es pot escoltar a tot el món des de l’internet.
Catalunya ràdio es va crear l’any 1983. La primera prova va ser el vint de juny.
El primer que va parlar a l’emissora va ser el Miquel Calçada, tambè conegut com Mikimoto, per un programa que va fer. Anava buscant catalans pel món i els preguntava coses.
Catalunya ràdio es va fer perquè no hi havien emissores en català.
Sense Catalunya Ràdio, molts grups de música catalans no serien coneguts.
Dins de l’emissora hi ha:
- Catalunya música
- Catalunya ràdio
- Catalunya informació
A Collserola hi ha una torre que fa que es pugui escoltar la ràdio.
Els centres emissors, tambè conegut com repetidors, són unes torres amb una mena de tambors.
Judit
Avui, dimarts 28 de maig ha vingut un representant de
Catalunya radio. Ens ha explicat que Catalunya radio és una emisora pública. Des de tot el món es pot escoltar
Catalunya radio si tens algún aparellamb internet.
Es va
crear el 20 de juny de 1983.El primer home que va parlar per Catalunya radio es deie Miquel.
Amb un mp3
simple pots escoltar Catalunya radio a tot Catalunya, a Andorra, a les illes
Balears, al Païs Valencia i a Catalunya nord.
El edifici de Catalunya radio té 17 estudis.Ells graben les entrevistes perquèllavors les
poden penjar a la página web, per la gent que no ho ha pogut sentir ambdirecte.
Ferran
Avui dia 28 de maig del 2013, ha vingut Lluís Urpí per explicar-nos que és catalunya radio, que aquest any celebre el seu trente aniversari.
Catalunya radio es va crea el dia 22 de juny del 1983, preferentment,perquè hi hagues una radio en català. Aquest a radio pertany a la Generalitat.
Catalunya radio es va crea el dia 22 de juny del 1983, preferentment,perquè hi hagues una radio en català. Aquest a radio pertany a la Generalitat.
Laura
Catalunya radio és una radio
publica.
Catalunya radio és pot escoltar
desde tot el món, sempre i quan hi hagi internet i s’escolta per l’ordinador.
Al 1983 es va crear.Quan la
Generalitat de Catalunya es va instalar a Catalunya, la Generalitat volia una
radio.Catalunya radio sempre està activa,de dia i de nit.
A Barcelona hi ha una torre que és
diu Collserola, si no i sigues, televisións, radios, telèfons mòbils etc, no
funcionarien.
Nil
L'altre día el senyor Lluís ens va venir a fer una xerrada escolar celebran el 30 aniversari de Catalunya Radio.Ens va ensenyar coses molt divertides i interesants:pifies,esports,les primeres paraules de la emisora de radio de la nostra comunitat autonoma.Vam veure algúnes persones que van sortir a Catalunya Radio com:El Mag Lary,Issona Passola...Ara nosaltres estem en la epoca audiovisual i per aixó cada diía es mès interessant escoltar i apendre sobre la radio,la tele,internet,mobils...A mi me va semblar molt interessant i divertit m'agradaria que fessim mès xerrades de tant en tant pero per a la nostra edat està molt bè fer aquest tipus de xerrada
Gabriel
L'altre día el senyor Lluís ens va venir a fer una xerrada escolar celebran el 30 aniversari de Catalunya Radio.Ens va ensenyar coses molt divertides i interesants:pifies,esports,les primeres paraules de la emisora de radio de la nostra comunitat autonoma.Vam veure algúnes persones que van sortir a Catalunya Radio com:El Mag Lary,Issona Passola...Ara nosaltres estem en la epoca audiovisual i per aixó cada diía es mès interessant escoltar i apendre sobre la radio,la tele,internet,mobils...A mi me va semblar molt interessant i divertit m'agradaria que fessim mès xerrades de tant en tant pero per a la nostra edat està molt bè fer aquest tipus de xerrada
Gabriel
Mentre lo món sia món, la Sendrosa serà de Son.
LA LEYENDA SOBRE UN POLÉMICO TESTAMENTO A FAVOR DE SON:
Cuentan que hace mucho tiempo había entre Jou y Son un pueblo llamado Rose o Sant Quirs, pero todos sus habitantes fallecieron durante una epidemia de peste o durante algún conflicto bélico. Sin embargo se salvó una señora que encontró refugio y abrigo primero en Son, luego fue acogida en Esterri d´Àneu. Aquella señora fue la única propietaria sobreviviente de todas las posesiones de aquel pueblo desaparecido. Y, antes de morir, ella donó todos sus bienes al pueblo de Esterri d´Àneu, excepto una montaña con buenos prados que la anciana legó al pueblo de Son como gratitud a sus vecinos por las ayudas y atenciones dispensadas en los momentos muy difíciles de su vida.
Pero surgió un problema, pues la montaña legada no se encontraba en el territorio del Pallars, donde está situado Son, sino en las tierras de una comarca vecina, en la Vall d´Aran. Y claro que a los araneses no les gustó ni aquel testamento, ni el hecho de que los pallareses podían venir con su ganado a los prados soleados de su término. Entonces empezaron las disputas que muchas veces acababan en peleas. Y aquel conflicto duró muchos siglos hasta que ambos lados contrincantes acordaron por fin llevar el caso al juicio, jurando cumplir con su decisión.
Después de estudiar todos los detalles del asunto, el juez pronunció su sentencia:
Mentre lo món sia món, la Sendrosa serà de Son.
(Mientras el mundo sea mundo, la Sendrosa será de Son).
Después de estudiar todos los detalles del asunto, el juez pronunció su sentencia:
Mentre lo món sia món, la Sendrosa serà de Son.
(Mientras el mundo sea mundo, la Sendrosa será de Son).
Los araneses recibieron aquella sentencia con gran disgusto, considerando que aquella decisión del juez había sido influenciada por los efectos de algunas brujerías...
Los vecinos de Son quedaron muy contentos alabando la justicia divina.
Pasaron muchos años, se olvidaron las circunstancias de aquel conflicto. Pero en la memoria humana quedó aquella expresión tan singular pronunciada por el juez. Con el tiempo algunas personas, que oyen aquella frase, piensan que se trata sólo de un curioso dicho popular; otros creen que es un eco de una leyenda; los terceros consideran que es un hecho histórico.
Los vecinos de Son quedaron muy contentos alabando la justicia divina.
Pasaron muchos años, se olvidaron las circunstancias de aquel conflicto. Pero en la memoria humana quedó aquella expresión tan singular pronunciada por el juez. Con el tiempo algunas personas, que oyen aquella frase, piensan que se trata sólo de un curioso dicho popular; otros creen que es un eco de una leyenda; los terceros consideran que es un hecho histórico.
Lo cierto es que el antiguo término municipal de Son tenía un enclave en el antiguo término municipal de Tredòs, situado en el Valle de Arán. Se trataba de una montaña, llamada Cenrosa, Cendrosa o Sendrosa; de 2.410 metros de altitud; ubicada al norte del circo de Saboredo y de los estanques de Pigadèr; entre los ríos de Ruda y de Aigoamòtx. Y aunque dicen que “...actualment aquest enclavament no està reconegut com a tal, ni apareix com a tal enclavament en els mapes oficials del segle XIX, però la tradició oral, recollida en algunes publicacions, en parla».
Y según el mapa oficial actual de Cataluña, en el territorio de la Vall d´Aran, cerca de Tredòs se encuentra la Montanha de Sendrosa de Son...
Y según el mapa oficial actual de Cataluña, en el territorio de la Vall d´Aran, cerca de Tredòs se encuentra la Montanha de Sendrosa de Son...
Avui a la tarda hem anat al poble de Son .Hem fet una gimcana fotogràfica i hem voltat pel poble buscant pistes.
Baixant cap al poble ens han explicat una història sobre el poble de Son i ens han dit una frase ``Mentre lo mon, sia mon Sendrosa serà de Son”.
A la plaça Major del poble ens han explicat una llegenda sobre els minairons (personatges fantàstics dels pobles de muntanya) que acaba amb aquesta frase: `` Minairons pareu de treballar que al canut heu d’entrar´´.
Al camí d’anada ha sigut ràpid i divertit, hem pogut córrer i rodolar pels grans prats. De tornada no ha estat tan fàcil, hi havia un pendent molt pronunciat que encara que sembli mentida ens ha fet suar.
Els penúltims d’arribar han fet un passadís als últims i els hem aplaudit. Després ens hem menjat un berenar ben merescut! Ara esperem l’activitat d’aquesta nit : observació astronòmica a l’exterior !!!
Demà us ho explicarem...
colònies Planes de Son 2013 - Planes de Son
Baixant cap al poble ens han explicat una història sobre el poble de Son i ens han dit una frase ``Mentre lo mon, sia mon Sendrosa serà de Son”.
A la plaça Major del poble ens han explicat una llegenda sobre els minairons (personatges fantàstics dels pobles de muntanya) que acaba amb aquesta frase: `` Minairons pareu de treballar que al canut heu d’entrar´´.
Al camí d’anada ha sigut ràpid i divertit, hem pogut córrer i rodolar pels grans prats. De tornada no ha estat tan fàcil, hi havia un pendent molt pronunciat que encara que sembli mentida ens ha fet suar.
Els penúltims d’arribar han fet un passadís als últims i els hem aplaudit. Després ens hem menjat un berenar ben merescut! Ara esperem l’activitat d’aquesta nit : observació astronòmica a l’exterior !!!
Demà us ho explicarem...
colònies Planes de Son 2013 - Planes de Son
Avui 23 de maig és el segon dia que estem a Planes de Son.
Al matí hem anat a el centre de fauna i ens han ensenyat diferents animals. Hem vist un trencalòs, dos linxs, un gall fer, un gat mesquer, un teixó, una geneta, una marta, una fagina mascle, dos cabirols i dues cabiroles, i un isard.
En aquest centre hi ha aquests animals perquè, la gent els troba abandonats i aquí els cuiden. Algunes d’aquestes espècies estan en perill d’extinció. L’inconvenient és que han de viure amb captivitat tota la vida, perquè no és poden adaptar al que seria el seu medi natural.
Ah! La vaca que veureu en una foto no és d’aquí ; ens barrava el pas quan arribàvem amb l’autocar.
Ja veieu quin esmorzar tenièm aquest matí per començar el dia amb força energia.
Colònies 2013 Planes de Son - Planesde Son
Al matí hem anat a el centre de fauna i ens han ensenyat diferents animals. Hem vist un trencalòs, dos linxs, un gall fer, un gat mesquer, un teixó, una geneta, una marta, una fagina mascle, dos cabirols i dues cabiroles, i un isard.
En aquest centre hi ha aquests animals perquè, la gent els troba abandonats i aquí els cuiden. Algunes d’aquestes espècies estan en perill d’extinció. L’inconvenient és que han de viure amb captivitat tota la vida, perquè no és poden adaptar al que seria el seu medi natural.
Ah! La vaca que veureu en una foto no és d’aquí ; ens barrava el pas quan arribàvem amb l’autocar.
Ja veieu quin esmorzar tenièm aquest matí per començar el dia amb força energia.
Colònies 2013 Planes de Son - Planesde Son
Colònies Planes de Son 1r dia.
Avui a les 12 hem arribat a Planes de Son després de parar a esmorzar a Tremp. El viatge ha estat llarg però entretingut gràcies als bonics paissatges. Quan hem arribat ens han deixat una mica de temps lliure i hem anat a dinar. Desprès ens hem instal•lat a les habitacions,per cert són molt boniques!!!
Seguidament hem fet una gincana per conèixer les caracteristiques d’aquest edifici bioclimàtic,ha estat molt interessant.
Ara els de cinquè estan al planetari i nosaltres esperem el nostre torn... A la nit, si no plou farem el joc dels sons de la nit.
Demà us donarem més informació.
Seguidament hem fet una gincana per conèixer les caracteristiques d’aquest edifici bioclimàtic,ha estat molt interessant.
Ara els de cinquè estan al planetari i nosaltres esperem el nostre torn... A la nit, si no plou farem el joc dels sons de la nit.
Demà us donarem més informació.
planes de son 2013 - Colònies planes de son
La cova dels llops (història per a no dormir de Planes de Son)
LA COVA DELS LLOPS
L’ARRIBADA DE LA VELLA
Aquest relat comença en la nit dels temps i arriba fins avui mateix, i ningú sap predir quan i com s’acabarà, però de ben segur que no serà un final feliç a l’estil dels contes de fades. Aquesta és una història estremidora que no deixa indiferent ningú que s’atreveixi a escoltar-la fins al final. Sobretot si
sou del Pallars Sobirà, i més concretament d’un poble anomenat Son, és
millor que viviu en la ignorància que endinsar-vos en la basarda que
suposa conèixer els fets que passo a explicar.
Ens
situarem en plena edat mitjana, concretament a l’any del Senyor de
1348. A la vora d’un riuet que serpentejava muntanya avall duent un doll
d’aigua clara barrejada amb el gel que baixava del cim de la Mata de
València, hi caminava feixugament una velleta carregada amb un farcell. A
primer cop d’ull podia semblar un anciana com qualsevol altra. Però
mirada de més a prop, les faccions de la seva cara tenien alguna cosa de
misteriós, la seva mirada era dura com punta d’acer. Al seu pas es feia
un silenci dens, els ocells deixaven els nius i fugien, els grills
deixaven de cantar, els esquirols s’arrupien als seus caus. Només quan
la velleta era a una distància prudencial tota la vida retornava de cop.
Finalment,
amb el pas cansat, la vella va arribar a un poble anomenat Son. Es
dirigí fins a la plaça i s’assegué a la font que hi havia al bell mig,
on les dones hi anaven a omplir els càntirs d’aigua i els homes a
abeurar els animals. Un mosso entrà a la plaça amb una mula assedegada,
l’animal de es parà de sobte tot remenant el coll i bramant nerviosament, l’amo va haver de desistir, i se’n tornaren per on havien vingut.
LA TROBADA
Al
cap d’una estona s’acostà a la font un noia d’uns quinze anys, els
cabells rossos espurnejaven al sol, i tenia un pas tan lleuger que
semblava no tocar el terra. Posà el càntir sota el raig de la font
mentre cantava una cançó en veu baixa.
- Com et dius, fadrina?
Aquella
veu esquerdada i profunda la va sobresaltar, no es corresponia amb la
fragilitat d’aquell cos delicat que escassament omplia els parracs que
el cobria.
-Violant- va contestar d’esma.
-Acosta’t.
La
veu de la dona va sonar imperativa, la noia s’adonà de sobte del
silenci estrany que l’envoltava, només el xipolleig de l’aigua trencaven
l’ambient somort de la plaça. S’ acostà a la vella i li preguntà:
-Qui és vostè, com es diu?
Amb la veu encara més tenebrosa li respongué:
-El meu nom és millor que no el sàpigues, però qui sóc si que t’ho he d’explicar; Has de saber que ja fa molt de temps que t’estic cercant.
-A mi?- va preguntar temorosa la noia.
-Sí, a tu. Ja gairebé havia perdut l’esperança, però ara que t’he trobat, finalment podré descansar.
La Violant començà a notar que la inquietud per aquella situació anava creixent i va intentar fugir-ne.
-Perdoni senyora, però me n’he d’anar a donar menjar a les gallines...
-Seu!
La vella la tallà amb un gest brusc i enèrgic mentre assenyalava a la seva vora del pedrís.
La Violant, ara ja tremolant de cap a peus, s’assegué on li havia manat.
-Escolta,
escolta’m bé perquè se m’acaba el temps. Com t’he dit no importa el meu
nom, ni don vinc ni tan sols les coses terribles què he fet durant
gairebé tota la meva vida. Només tu pots salvar la meva ànima i també
pots fer-ho de ves a saber quanta gent en el futur.
-No
l’entenc- La noia miarva a banda i banda per veure si algú la podia
salvar d’aquella situació, però la plaça continuava deserta i
silenciosa.
-Escolta
amb atenció- La vella inspirà profundament i aixecà la mirada, com per
ordenar els pensaments abans de començar a explicar la seva història:...continuarà.
30è aniversari del Centre
de Recursos Pedagògics (CRP Urgell)
El dimarts, dia 21
de maig, es va celebrar l’aniversari del CRP Urgell.
Hi va
assistir moltes personalitats importants, com l’alcaldessa de Tàrrega. Abans de
començar, van veure un audiovisual, basat en els 30 anys desde que es va crear,
és a dir, desde el 1982.
Quan van
acabar, una noia de l’escola Àngel Guimerà va recitar un poema titulat ‘’Sol
d’abril’’ acompanyada de flautes travesseres. En acabar de recitar el poema,
cinc noies de l’escola de música de Tàrrega van tocar dues peçes, una era del famós compositor Mozart. Per acabar hi va haver una taula amb
aperitius. Va ser una jornada molt interessant!
Autores de
la crònica: Nabila i Sarah.
Alice in Wonderland
This morning we went to see a show in english.The name of the show was Alice in Wonderland. It was very interesting because we could learn english.
.JPG)
.JPG)
Una alumna de sisè a les finals del concurs de Lectura en veu alta
Enguany els alumnes de cicle mitjà, cicle superior i aula d'acollida hem participat en el concurs de lectura en veu alta organitzat pel Departament d'Ensenyment i "Enciclopèdia Catalana". Aquest concurs té com a objectiu interessar els alumnes per la lectura en general i per la lectura en veu alta en particular. En primer lloc, tots els alumnes dels cursos esmentats, van preparar-se unes lectures, de prosa i de poesia, i es va fer una primera pre-sel·lecció al mateix centre, on l'equip directiu de l'escola va fer de jurat. Els alumnes sel·lecionats es van presentar a les quarts de final que es van realitzar aquí a Tàrrega, s'hi van presentar alumnes d'altres poblacions. La Nostra companya Clara va resultar guanyadora de la seva categoria. El passat dia 16 de maig, la Clara i també el Robert (com a representat de l'aula d'acollida) es van desplaçar a Mollerussa, per participar a les semifinals.
La Clara també va ser escollida com a millor i, per tant, serà a la gran final que es farà a Barcelona el dia 12 de juny. Li desitgem molta sort!!
.JPG)
FORAULA
EL
PATI
Avui al matí el señor Joan ens a
explicat:
Fa 200 anys al pati a la dreta hi
havia una caserna de militars. Les cases de l’esquerra del pati no i eren tot
era camp.Després de que marxesin el militars van vindre monjes i van construir
les seves vivendes.
La gent abans donaven tombs al pati
i el homes anaven en un sentit i les dones en un altre fins que al final es
trobaven i es saludaben de forma que aixi el homes podrien buscar un amor per
ells.
Tàrrega era el centre de la vida
social.
L’escultura que hi ha al pati
represente el països catalans, les barres que hi han, representen la gent que
hi havia.
Foraula:
El patí
L'altre dia, al de matí el senyor Joan, ens va dir.
A Tàrrega, per la gent dels Pirineus ere important per què venien a comprar, fa 200 anys,el patí a la casa grisa i blanca ere una caserna de militars a dalt vivi9en els soldats, el patí ere on s'entrenaven amb els cavalls,aquella mena de arcs on hi ha l'iber caja es on guardaven els cavalls on hi ha la jojonencaere tots camps.Despres de la guerra van vindre els monjos/es, els monjos van construir la esglesia, al cap de molts anys es deie cal maymó hi havien tres passjesos, al cap del temps el patí es va anant transformant fins que i van aver tres jardíns que el jovent s'anava passejant les nenes cap a un cantó i els nens cap a un altre fins que es trobaven i es saludaven.Tàrrega, el patí ere el centre social, el monument amb les barres representen els paisos catalans.
FORAULA: PATI
Fa 200 anys, a la part dreta del pati hi havia
una caserna militar amb quadres i cavalls. La part que ara és el pati abans era
on s’entrenaven els soldats amb els seus cavalls. A la part esquerra no hi
havien cases només hi havia camps. Quan els soldats van marxar a la guerra, van
venir uns monjos i van construir l’església del Carme. Abans la carretera era
diferent hi havia tres passejos: la carretera que anava des de França a Tarragona, un carrer que era on passejava la
gent més rica, i el que passejava la gent més senzilla. Quan els nostres avis
eren joves el peti era com una mena de jardí gegant, i el que feien els noi i
les noies era roda de un canto cap a l’altre, quan les noies rodaven cap a la
dreta els nois cap a l’esquerra i de aquesta manera , es podien veure les
cares. El monument del pati que hi ha anant cap al quiosc se’n diu el monument
dels països Catalans, perquè els tubs representen les persones que viuen a Catalunya
i les quatre barres les línees vermelles de la bandera.
Ferran Garcia Nadal
Visita a la Biblioteca i a l'escola d'arts i oficis.
-
El dijous 2 de
maig, els alumnes de sisè vam visitar la biblioteca. Allà ens van explicar el més
basic de la biblioteca i el seu funcionament. És a dir, el gomets que fan
servir, les lletres que utilitzen, que per agafar un llibre no s’ha de tenir
una edat en concret...
També ens van
explicar un parell de contes. Més tard vam passejar per la nova secció que hi
ha al segon pis.
Tot seguit vam
anar a l’escola d’Arts i oficis de Tàrrega, on vam veure l’exposició de contes
que vam fer sobre la Green Rose.
Després vam pujar a la “ Torre Invisible” que l’any vinent potser desapareixerà. Allà vam fer una manualitat
molt divertida.
ENS HO VAM PASSAR
MOLT BÉ!!
Ahir, diumenge 21
d’abril, l’escola Àngel Guimerà va celebrar la segona edició de la festa de la
primavera.
Primer vam fer
una plantada d’arbres fruiters, cada curs en plantava un.
Més tard vam
poder anar a visitar l’exposició de llibres, (que cada alumne de l’escola havia
aportat) i també els treballs que hem fet a l’escola sobre el projecte dels
contes.
Després un nen de
cada curs va recitar un poema de la Joana Raspall i els alumnes de cicle
superior va cantar unes cançons , que també cantaran a l’Ateneu el dia 27
d’abril .
Finalment vam
poder gaudir d’un “pica-pica” que havia preparat l’Ampa de l’escola: hi havia
patates, olives, galetes, formatge i begudes.
Va ser un matí
molt divertit i que també va servir per fer activitats de manera conjunta: alumnes, pares i mestres.
-
El divendres a la tarda ens va venir a visitar el nostre company Àlex; tots estàvem una mica nerviosos... sobretot ell!Li vam donar el nostre regal: un llibre amb els nostres millors desitjos, i algunes fotografies del seu pas per l’ escola. Molta sort i que et vagi molt bé! Els teus companys de sisè!
Llibres per a l'exposició de Sant Jordi
|
Arnau
|
La marató més boja del món
|
ami m'agrada perquè no saps què passarà i les ilustracion molt maques
|
|
Nil
|
Diari de Greg “quina calda”
|
A mi m'ha agradat perquè parla d'un nen que
a l'estiu li passen coses desagradables i també per les paraules que diuen ni
han unes que et fan riure
|
|
Dani
|
Lílla del tresor
|
sòc el Dani i el llibre de l'illa del
tresor m'ha agradat per què va sobre pirates i lluites i pasen moltes coses
per arribar al tresor.
|
|
Ferran
|
Diari del Greg “Un pringat total”
|
El llibre m'ha agradat perquè passen unes aventures que et fan riure,
i també la manera que estan dibuixades les il·lustracions
|
|
Marie
|
Aterratge a Ostadar
|
|
|
Jordi
|
Tercer viatge al regne delafantasia
|
|
|
Aliou
|
Sidi et Rama
|
M’agrada perquè me’l va comprar el meu pare al Senegal
|
|
Henar
|
La princesa dels boscos
|
El llibre de la princesa dels boscos és especial per a mi perquè, a
banda de que me'l van regalar el dia de Sant Jordi, em va agradar la serie de
llibres de les princeses i llavors em tenia intrigada de com seguiria la
història. També tinc ganes de llegir-me l'últim, que és on es diuen tots els
secrets i t'explica millor la història.
|
|
Judit
|
Monster high
|
M'ha agradat perquè trobo que la història
està molt ben pensadai escrita. També m'han agradat les il.lustracions que
surten al principi dels capítols.
|
|
Sarah
|
Elemental estimada Zoè!
|
Aquest llibre és un dels meus preferits
perquè va ser un regal d'aniversari, passen moltes aventures que en alguns
casos són perilloses però sempre hi podem trobar un moment de diversió. Un
dels altres motius, és que surten diferents personatges i amb diferents
gustos. Les il·lustracions són molt ''xules'' i estan pintades amb colors
vius.
|
|
Ramon
|
Salvem la balena blanca
|
|
|
Robert
|
L’estrany cas dels
jocs olímpics
|
|
|
Fàtima
|
100 motius per ser del Barça
|
|
|
Nabila
|
El somriure de mona ratisa
|
|
|
Oualid
|
Atontorrat qui arribi l’últim
|
|
|
Laura
|
Donetes
|
|
|
Jordi
|
Més música mestre
|
|
|
Tommy
|
Un polizón en la maleta
|
|
|
El regne de la fantasia
|
El Regne de la fantasia
|
|
El flauista de Hamelin modern
El Flautista d'Hamelín pasa per Tàrrega i l'alcaldesa li demana que fasi fora una plaga d'abelles.
Hi havia una vegada el Flautista de Hameíin que va anar a fer un tomb pel parc de Sant Eloi .
Allà hi havia l’alcade, perquè una plaga de robots havia s’havia apoderat de tota la ciutat.El flautista va pensar que amb la seva flauta podria endur-se els robots . Va informar l’alcade de que ell podria enportar-se aquells maleits robots i ell li va prometre 1.000 monedes.Quan va aconseguir treure tots aquells robots l’alcalde no va complir la seva promesa. A canvi ell es va emportar tots els ordinadors de la ciutat perque així ningú no podria disposar de tanta informació.Finalment els habitants de Tàrrega es va adonar del que havia passat i van trucar al flautista, el flautista els va perdonar, va retornar els ordinadors a la ciutat.
FI
Íria
Un dia a Tàrrega en dies de fira hi havia una gran plaga de grills que no paraven de fer soroll. La alcaldessa va posar una noticia ha internet que hi posava que qui tragues els grills li donarien 500€. El flautista de Claravalls ho va veure i va decidir fer-ho, es va emportar tots els grills, però l’alcaldessa només li va donar 50€ dels 500€ pactats i ell es va enfadar i es va emportar tots els firaires de Tàrrega.
ferran garcia
Als ordenadors de Tàrrega ,hi ha un problema, dins els ordenadors hi ha tot de bacteris informàtics que no deixen fer res a les persones de Tàrrega l’alcaldessa ,Rosa Maria Perelló, fa una reunió demanant si alguna persona pot treure tots els bacteris promet que donarà tot de vals de descompte als qui els tregui. Al cap d’uns dies arriba ha Tàrrega al flautista d’ Hamelin treu tots els bacteris el flautista demana la recompensa però l’alcaldessa no li dona , el flautista se’n du tots els llibres de Tàrrega.
Laura
Ell les porta al bosc i torna a buscar la recompensa que li havia promès.
Llavors l'alcaldesa diu que com que nomès ha tocat la flauta, no li donarà res.
Aleshores el flautista s'endú els diners de l'ajuntament i els reparteix entre la gent pobra.
Judit
L’alcaldessa de Tàrrega va demanar al flautista de d’Hamelin que s’emportés tots els animals, especialmente als gossos, de la ciutat perquè només feien que embrutar els carrers, i a canvi ella li donaria una bossa amb monedes d’or. El flautista d’Hamelin es va emportar tots els animals de la ciutat, però l’alcaldessa no li va donar la bossa amb monedes d’or. El flautista d’Hamelin es va enfadar, i va tocar una melodía que va fer que tots els habitants de la ciutat de Tàrrega el seguissin. Llavors el flautista va dir a l’alcaldessa:
-A veure si és divertit viure sense ningú, ni tan sols amb animals.
Henar
L’alcalde es queixa hi hagi brutícia a la seva ciutat i vol que tots els adolescents caviin i sigui més responsable, llavors el Flautista de Hamelin s’emporta a tots els que embruten parcs i natures a un lloc en el que els fa veure lo perillós que és el que fan. L’alcalde no i paga la recompesa i en Flautista de Hamelin els torna molt més dolents i maleducats.
Nabila
L’alcalde demana al flautista que s’emporti la crisi amb la seva flauta, però quan ho fa, l’alcalde no li dóna cap recompensa. I el flautista es venja tornan-los-hi la crisi.
Sarah
Hi havia una vegada una ciutat que es deia Tàrrega, els nens de tots els col·legis no volien estudiar
i l'alcaldesa de Tàrrega es va enfadar i va posar molts cartells per tota la ciutat
al cartell hi posava :
300$ pel que fagi que els nens tornin a estudiar
de sobte va arribar un flautista que va anar a parlar amb l'alcaldesa i va prometre l'alcaldes que li donaria 300 euros
el flautista va agafar la seva flauta i va tocar una melodia que va fer que estudiesin tots el flautista
va anar a buscar els euros i l'alcaldesa sol li va donar 90$ el flautista es va enfadar i va tocar la seva flauta i va fer que els nens no vaiguesin al cole, que no estudin... i llavors els habitats de la ciutat es van enfadar i es van nar a queixar al l'alcaldesa.
l'alcaldesa va donar-li ela 300 euros i el flautista va fer que els nens estuiessin.
i l'alcaldesa de Tàrrega es va enfadar i va posar molts cartells per tota la ciutat
al cartell hi posava :
300$ pel que fagi que els nens tornin a estudiar
de sobte va arribar un flautista que va anar a parlar amb l'alcaldesa i va prometre l'alcaldes que li donaria 300 euros
el flautista va agafar la seva flauta i va tocar una melodia que va fer que estudiesin tots el flautista
va anar a buscar els euros i l'alcaldesa sol li va donar 90$ el flautista es va enfadar i va tocar la seva flauta i va fer que els nens no vaiguesin al cole, que no estudin... i llavors els habitats de la ciutat es van enfadar i es van nar a queixar al l'alcaldesa.
l'alcaldesa va donar-li ela 300 euros i el flautista va fer que els nens estuiessin.
Ferran Setó
El Flautista Targarí
Plantejament:
Hi havia una vegada uns nens del poble de Tàrrega molt ganduls, ho eren tant que l’alcalde és va anar preocupant fins a un punt exasperant.
Nus:
No saben que fer fins que un dia un senyor molt peculiar arriba a l’ajuntament.
Fan un tracte amb l’alcalde, el flautista compleix la seva part del tracte, ja que els nens han millorat el seu comportament.
Desenllaç:
L’alcalde no compleix la promesa. El flautista indignat fa desaparèixer els llibres, de manera que això comporta molts problemes als nens d’aquesta ciutat, donant lloc a una crisi molt greu.
Plantejament:
Hi havia una vegada uns nens del poble de Tàrrega molt ganduls, ho eren tant que l’alcalde és va anar preocupant fins a un punt exasperant.
Nus:
No saben que fer fins que un dia un senyor molt peculiar arriba a l’ajuntament.
Fan un tracte amb l’alcalde, el flautista compleix la seva part del tracte, ja que els nens han millorat el seu comportament.
Desenllaç:
L’alcalde no compleix la promesa. El flautista indignat fa desaparèixer els llibres, de manera que això comporta molts problemes als nens d’aquesta ciutat, donant lloc a una crisi molt greu.
Hi havia una vegada el Flautista de Hameíin que va anar a fer un tomb pel parc de Sant Eloi .
Allà hi havia l’alcade, perquè una plaga de robots havia s’havia apoderat de tota la ciutat.El flautista va pensar que amb la seva flauta podria endur-se els robots . Va informar l’alcade de que ell podria enportar-se aquells maleits robots i ell li va prometre 1.000 monedes.Quan va aconseguir treure tots aquells robots l’alcalde no va complir la seva promesa. A canvi ell es va emportar tots els ordinadors de la ciutat perque així ningú no podria disposar de tanta informació.Finalment els habitants de Tàrrega es va adonar del que havia passat i van trucar al flautista, el flautista els va perdonar, va retornar els ordinadors a la ciutat.
FI
Íria
Un dia a Tàrrega en dies de fira hi havia una gran plaga de grills que no paraven de fer soroll. La alcaldessa va posar una noticia ha internet que hi posava que qui tragues els grills li donarien 500€. El flautista de Claravalls ho va veure i va decidir fer-ho, es va emportar tots els grills, però l’alcaldessa només li va donar 50€ dels 500€ pactats i ell es va enfadar i es va emportar tots els firaires de Tàrrega.
ferran garcia
Als ordenadors de Tàrrega ,hi ha un problema, dins els ordenadors hi ha tot de bacteris informàtics que no deixen fer res a les persones de Tàrrega l’alcaldessa ,Rosa Maria Perelló, fa una reunió demanant si alguna persona pot treure tots els bacteris promet que donarà tot de vals de descompte als qui els tregui. Al cap d’uns dies arriba ha Tàrrega al flautista d’ Hamelin treu tots els bacteris el flautista demana la recompensa però l’alcaldessa no li dona , el flautista se’n du tots els llibres de Tàrrega.
Laura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)