30 anys de Catalunya Ràdio

Catalunya ràdio es va començar a transmitir l'any 1983. Catalunya ràdio es una ràdio publica que és pot escoltar desde l'altra punta del món (sempre que hi hagi internet)
Catalunya radio els seu logo es dels colors de la senyera de Catalunya. Catalunya ràdio es pot escoltar les 24 hores.  A Barcelona hi ha una torre que es diu Collserola, si no hi sigues aquesta torre no funcionaria internet en tot Catalunya.
Ferran Setó


Catalunya Ràdio , es va crear fa trenta anys, el dia 20 de juny del 1983. Aquesta ràdio és pública, és a dir que la pot escoltar tothom. El principal motiu pel qual es va crear l’emissora, va ser perquè el català abans no es parlava tant i volien que hi hagués una ràdio en català. Des d’aquí, Catalunya Ràdio es pot escoltar perfectament, al igual que a Andorra, les Illes Balears, a la Comunitat Valenciana i a Catalunya Nord. Però també es pot escoltar des d’altres països mitjançant internet. Aquí també es pot escoltar a través de Mp3, Mp4, Mp5, aparells de ràdio, mòbils, ordinadors o televisió.
Catalunya Ràdio té quatre emissores: Catalunya Ràdio (la general), Catalunya Música, iCat.cat i Catalunya Informació.
El logo que representa Catalunya Ràdio té dos colors que representen la bandera Catalana i un llamp al mig.
Sarah

Ahir al mati, els de Catalunya ràdio ens van visitar un senyor de Catalunya radio.Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya i és la que dóna el nom al grup d'emissores de la Generalitat anomenat Catalunya Ràdio. Actualment, aquest grup està format per aquest canal i 3 emissores més:

Dani


Avui ha vingut un  periodista de Catalunya Ràdio i ens ha explicat:
El llamp del logo significa que començen bé, poden tenir algun imprevist però ,tot i axí, improvisen i surt bé.
I els colors són els de la bandera catalana.
Catalunya Ràdio es pot escoltar a tot el món des de l’internet.
Catalunya ràdio es va crear l’any 1983. La primera prova va ser el vint de juny.
El  primer que va parlar a l’emissora va ser el Miquel Calçada, tambè conegut com Mikimoto, per un programa que va fer. Anava buscant catalans pel món i els preguntava coses.
Catalunya ràdio es va fer perquè no hi havien emissores en català.
Sense Catalunya Ràdio, molts grups de música catalans no serien coneguts.
Dins de l’emissora hi ha:
- Catalunya música
- Catalunya ràdio
- Catalunya informació
A Collserola hi ha una torre que fa que es pugui escoltar la ràdio.
Els centres emissors, tambè conegut com repetidors,  són unes torres amb una mena de tambors.
Judit

Avui, dimarts  28 de maig ha vingut un representant de Catalunya radio. Ens ha explicat que Catalunya radio és una emisora  pública. Des de tot el món es pot escoltar Catalunya radio si tens algún aparellamb internet.
Es va crear el 20 de juny de 1983.El primer home que va parlar per Catalunya radio es deie  Miquel.
Amb un mp3 simple pots escoltar Catalunya radio a tot Catalunya, a Andorra, a les illes Balears, al Païs Valencia i a Catalunya nord.
El edifici de Catalunya radio té 17 estudis.Ells  graben les entrevistes perquèllavors les poden penjar a la página web, per la gent que no ho ha pogut sentir ambdirecte.
Ferran

Avui dia 28 de maig del 2013, ha vingut Lluís Urpí per explicar-nos que és catalunya radio, que aquest any celebre el seu trente aniversari.
Catalunya radio es va crea el dia 22 de juny del 1983, preferentment,perquè hi hagues una radio en català. Aquest a radio pertany a la Generalitat.
Laura

Catalunya radio és una radio publica.
Catalunya radio és pot escoltar desde tot el món, sempre i quan hi hagi internet i s’escolta per l’ordinador.
Al 1983 es va crear.Quan la Generalitat de Catalunya es va instalar a Catalunya, la Generalitat volia una radio.Catalunya radio sempre està activa,de dia i de nit.
A Barcelona hi ha una torre que és diu Collserola, si no i sigues, televisións, radios, telèfons mòbils etc, no funcionarien.
Nil

L'altre día el senyor Lluís ens va venir a fer una xerrada escolar celebran el 30 aniversari de Catalunya Radio.Ens va ensenyar coses molt divertides i interesants:pifies,esports,les primeres paraules de la emisora de radio de la nostra comunitat autonoma.Vam veure algúnes persones que van sortir a Catalunya Radio com:El Mag Lary,Issona Passola...Ara nosaltres estem en la epoca audiovisual i per aixó cada diía es mès interessant escoltar i apendre sobre la radio,la tele,internet,mobils...A mi me va semblar molt interessant i divertit m'agradaria que fessim mès xerrades de tant en tant pero per a la nostra edat està molt bè fer aquest tipus de xerrada  

Gabriel

Mentre lo món sia món, la Sendrosa serà de Son.


LA LEYENDA SOBRE UN POLÉMICO TESTAMENTO A FAVOR DE SON:
Cuentan que hace mucho tiempo había entre Jou y Son un pueblo llamado Rose o Sant Quirs, pero todos sus habitantes fallecieron durante una epidemia de peste o durante algún conflicto bélico. Sin embargo se salvó una señora que encontró refugio y abrigo primero en Son, luego fue acogida en Esterri d´Àneu. Aquella señora fue la única propietaria sobreviviente de todas las posesiones de aquel pueblo desaparecido. Y, antes de morir, ella donó todos sus bienes al pueblo de Esterri d´Àneu, excepto una montaña con buenos prados que la anciana legó al pueblo de Son como gratitud a sus vecinos por las ayudas y atenciones dispensadas en los momentos muy difíciles de su vida.
Pero surgió un problema, pues la montaña legada no se encontraba en el territorio del Pallars, donde está situado Son, sino en las tierras de una comarca vecina, en la Vall d´Aran. Y claro que a los araneses no les gustó ni aquel testamento, ni el hecho de que los pallareses podían venir con su ganado a los prados soleados de su término. Entonces empezaron las disputas que muchas veces acababan en peleas. Y aquel conflicto duró muchos siglos hasta que ambos lados contrincantes acordaron por fin llevar el caso al juicio, jurando cumplir con su decisión.
Después de estudiar todos los detalles del asunto, el juez pronunció su sentencia:
Mentre lo món sia món, la Sendrosa serà de Son.
(Mientras el mundo sea mundo, la Sendrosa será de Son).
Los araneses recibieron aquella sentencia con gran disgusto, considerando que aquella decisión del juez había sido influenciada por los efectos de algunas brujerías...
Los vecinos de Son quedaron muy contentos alabando la justicia divina.
Pasaron muchos años, se olvidaron las circunstancias de aquel conflicto. Pero en la memoria humana quedó aquella expresión tan singular pronunciada por el juez. Con el tiempo algunas personas, que oyen aquella frase, piensan que se trata sólo de un curioso dicho popular; otros creen que es un eco de una leyenda; los terceros consideran que es un hecho histórico.
Lo cierto es que el antiguo término municipal de Son tenía un enclave en el antiguo término municipal de Tredòs, situado en el Valle de Arán. Se trataba de una montaña, llamada Cenrosa, Cendrosa o Sendrosa; de 2.410 metros de altitud; ubicada al norte del circo de Saboredo y de los estanques de Pigadèr; entre los ríos de Ruda y de Aigoamòtx. Y aunque dicen que “...actualment aquest enclavament no està reconegut com a tal, ni apareix com a tal enclavament en els mapes oficials del segle XIX, però la tradició oral, recollida en algunes publicacions, en parla».
Y según el mapa oficial actual de Cataluña, en el territorio de la Vall d´Aran, cerca de Tredòs se encuentra la Montanha de Sendrosa de Son...

Els minairons


Avui a la tarda hem anat al poble de Son .Hem fet una gimcana fotogràfica i hem voltat pel poble buscant pistes.
Baixant cap al poble ens han explicat una història sobre el poble de Son i ens han dit una frase ``Mentre lo mon, sia mon Sendrosa serà de Son”.
 A la plaça Major del poble ens han explicat una llegenda sobre els minairons (personatges fantàstics dels pobles de muntanya) que acaba amb aquesta frase: `` Minairons pareu de treballar que al canut heu d’entrar´´.
Al camí d’anada ha sigut ràpid i divertit, hem pogut córrer i rodolar pels grans prats. De tornada no ha estat tan fàcil, hi havia un pendent molt pronunciat que encara que sembli mentida ens ha fet suar.
Els penúltims d’arribar han fet un passadís als últims i els hem aplaudit. Després ens hem menjat un berenar ben merescut! Ara esperem l’activitat d’aquesta nit : observació astronòmica a l’exterior !!!
Demà us ho explicarem... 


colònies Planes de Son 2013 - Planes de Son
Avui 23 de maig és el segon dia que estem a Planes de Son.
 Al matí hem anat a el centre de fauna i ens han ensenyat diferents animals. Hem vist un trencalòs, dos linxs, un gall fer, un gat mesquer, un teixó, una geneta, una marta, una fagina mascle, dos cabirols i dues cabiroles, i un isard.
 En aquest centre hi ha aquests animals perquè, la gent els troba abandonats i aquí els cuiden. Algunes d’aquestes espècies estan en perill d’extinció. L’inconvenient és que han de viure amb captivitat tota la vida, perquè no és poden adaptar al que seria el seu medi natural.
 Ah! La vaca que veureu en una foto no és d’aquí ; ens barrava el pas quan arribàvem amb l’autocar.
Ja veieu quin esmorzar tenièm aquest matí per començar el dia amb força energia.


Colònies 2013 Planes de Son - Planesde Son

Colònies Planes de Son 1r dia.

Avui a les 12 hem arribat a Planes de Son després de parar a esmorzar a Tremp. El viatge ha estat llarg però entretingut gràcies als bonics paissatges. Quan hem arribat ens han deixat una mica de temps lliure i hem anat a dinar. Desprès ens hem instal•lat a les habitacions,per cert són molt boniques!!!
 Seguidament hem fet una gincana per conèixer les caracteristiques d’aquest edifici bioclimàtic,ha estat molt interessant.
Ara els de cinquè estan al planetari i nosaltres esperem el nostre torn...                                                       A  la nit, si no plou farem el joc dels sons de la nit.
 Demà us donarem més informació.



planes de son 2013 - Colònies planes de son

La cova dels llops (història per a no dormir de Planes de Son)

LA COVA DELS LLOPS


L’ARRIBADA DE LA VELLA
Aquest relat  comença en la nit dels temps i arriba fins avui mateix, i  ningú  sap predir quan i com s’acabarà, però de ben segur que no serà un final feliç a l’estil dels contes de fades. Aquesta  és una història estremidora que no deixa indiferent ningú que s’atreveixi a escoltar-la fins al final. Sobretot  si sou del Pallars Sobirà, i més concretament d’un poble anomenat Son, és millor que viviu en la ignorància que endinsar-vos en la basarda que suposa conèixer els fets que passo a explicar.
Ens situarem en plena edat mitjana, concretament a l’any del Senyor de 1348. A la vora d’un riuet que serpentejava muntanya avall duent un doll d’aigua clara barrejada amb el gel que baixava del cim de la Mata de València, hi caminava feixugament una velleta carregada amb un farcell. A primer cop d’ull podia semblar un anciana com qualsevol altra. Però mirada de més a prop, les faccions de la seva cara tenien alguna cosa de misteriós, la seva mirada era dura com punta d’acer. Al seu pas es feia un silenci dens, els ocells deixaven els nius i fugien, els grills deixaven de cantar, els esquirols s’arrupien als seus caus. Només quan la velleta era a una distància prudencial tota la vida retornava de cop.
Finalment, amb el pas cansat, la vella va arribar a un poble anomenat Son. Es dirigí fins a la plaça i s’assegué a la font que hi havia al bell mig, on les dones hi anaven a omplir els càntirs d’aigua i els homes a abeurar els animals. Un mosso entrà a la plaça amb una mula assedegada, l’animal de  es parà de sobte  tot remenant el coll i bramant nerviosament, l’amo va haver de desistir, i se’n tornaren per on havien vingut.
                                                LA TROBADA
Al cap d’una estona s’acostà a la font un noia d’uns quinze anys, els cabells rossos espurnejaven al sol, i tenia un pas tan lleuger que semblava no tocar el terra. Posà el càntir sota el raig de la font mentre cantava una cançó en veu baixa.
-          Com et dius, fadrina?
Aquella veu esquerdada i profunda la va sobresaltar, no es corresponia amb la fragilitat d’aquell cos delicat que escassament omplia els parracs que el cobria.
-Violant- va contestar d’esma.
-Acosta’t.
La veu de la dona va sonar imperativa, la noia s’adonà de sobte del silenci estrany que l’envoltava, només el xipolleig de l’aigua trencaven l’ambient somort de la plaça. S’ acostà a la vella i li preguntà:
-Qui és vostè, com es diu?
Amb la veu encara més tenebrosa li respongué:
-El meu nom és millor que no el sàpigues, però qui sóc si que t’ho he d’explicar; Has de saber que ja  fa molt de temps que t’estic cercant.
-A mi?- va preguntar temorosa  la noia.
-Sí, a tu. Ja gairebé havia perdut l’esperança, però ara que t’he trobat, finalment podré descansar.
La Violant començà a notar que la inquietud per aquella situació anava creixent i va intentar fugir-ne.
-Perdoni senyora, però me n’he d’anar a donar menjar a les gallines...
-Seu!
La vella la tallà amb un gest brusc i enèrgic mentre assenyalava a la seva vora del pedrís.
La Violant, ara ja tremolant de cap a peus, s’assegué on li havia manat.
-Escolta, escolta’m bé perquè se m’acaba el temps. Com t’he dit no importa el meu nom, ni don vinc ni tan sols les coses terribles què he fet durant gairebé tota la meva vida. Només tu pots salvar la meva ànima i també pots fer-ho de ves a saber quanta gent en el futur.
-No l’entenc- La noia miarva a banda i banda per veure si algú la podia salvar d’aquella situació, però la plaça continuava deserta i silenciosa.
-Escolta amb atenció- La vella inspirà profundament i aixecà la mirada, com per ordenar els pensaments abans de començar a explicar la seva història:

...continuarà.


30è aniversari del Centre de Recursos Pedagògics (CRP Urgell)

El dimarts, dia 21 de maig, es va celebrar l’aniversari del CRP Urgell.
Hi va assistir moltes personalitats importants, com l’alcaldessa de Tàrrega. Abans de començar, van veure un audiovisual, basat en els 30 anys desde que es va crear, és a dir, desde el 1982.
Quan van acabar, una noia de l’escola Àngel Guimerà va recitar un poema titulat ‘’Sol d’abril’’ acompanyada de flautes travesseres. En acabar de recitar el poema, cinc noies de l’escola de música de Tàrrega van tocar dues peçes, una era del famós compositor Mozart. Per acabar hi va haver una taula amb aperitius. Va ser una jornada molt interessant!


Autores de la crònica: Nabila i Sarah.


Alice in Wonderland

This morning we went to see a show in english.The name of the show was Alice in Wonderland. It was very interesting because we could learn english.  





Una alumna de sisè a les finals del concurs de Lectura en veu alta

Enguany els alumnes de cicle mitjà, cicle superior i aula d'acollida hem participat en el concurs de lectura en veu alta organitzat pel Departament d'Ensenyment i "Enciclopèdia Catalana". Aquest concurs té com a objectiu interessar els alumnes per la lectura en general i per la lectura en veu alta en particular. En primer lloc, tots els alumnes dels cursos esmentats, van preparar-se unes lectures, de prosa i de poesia, i es va fer una primera pre-sel·lecció al mateix centre, on l'equip directiu de l'escola va fer de jurat. Els alumnes sel·lecionats es van presentar a les quarts de final que es van realitzar aquí a Tàrrega, s'hi van presentar alumnes d'altres poblacions. La Nostra companya Clara va resultar guanyadora de la seva categoria. El passat dia 16 de maig, la Clara i també el Robert (com a representat de l'aula d'acollida) es van desplaçar a Mollerussa, per participar a les semifinals. 
La Clara també va ser escollida com a millor i, per tant, serà a la gran final que es farà a Barcelona el dia 12 de juny. Li desitgem molta sort!!



FORAULA
EL PATI

Avui al matí el señor Joan ens a explicat:
Fa 200 anys al pati a la dreta hi havia una caserna de militars. Les cases de l’esquerra del pati no i eren tot era camp.Després de que marxesin el militars van vindre monjes i van construir les seves vivendes.
La gent abans donaven tombs al pati i el homes anaven en un sentit i les dones en un altre fins que al final es trobaven i es saludaben de forma que aixi el homes podrien buscar un amor per ells.
Tàrrega era el centre de la vida social.
L’escultura que hi ha al pati represente el països catalans, les barres que hi han, representen la gent que hi havia. 


Foraula:
El patí

L'altre dia, al de matí el senyor Joan, ens va dir.
A Tàrrega, per la gent dels Pirineus ere important per què venien a comprar, fa 200 anys,el patí a la casa grisa i blanca ere una caserna de militars a dalt vivi9en els soldats, el patí ere on s'entrenaven amb els cavalls,aquella mena de arcs on hi ha l'iber caja es on guardaven els cavalls on hi ha la jojonencaere tots camps.Despres de la guerra van vindre els monjos/es, els monjos van construir la esglesia, al cap de molts anys es deie cal maymó hi havien tres passjesos, al cap del temps el patí es va anant transformant fins que i van aver tres jardíns que el jovent s'anava passejant les nenes cap a un cantó i els nens cap a un altre fins que es trobaven i es saludaven.Tàrrega, el patí ere el centre social, el monument amb les barres representen els paisos catalans.


       FORAULA: PATI


Fa 200 anys, a la part dreta del pati hi havia una caserna militar amb quadres i cavalls. La part que ara és el pati abans era on s’entrenaven els soldats amb els seus cavalls. A la part esquerra no hi havien cases només hi havia camps. Quan els soldats van marxar a la guerra, van venir uns monjos i van construir l’església del Carme. Abans la carretera era diferent hi havia tres passejos: la carretera que anava des de  França a  Tarragona, un carrer que era on passejava la gent més rica, i el que passejava la gent més senzilla. Quan els nostres avis eren joves el peti era com una mena de jardí gegant, i el que feien els noi i les noies era roda de un canto cap a l’altre, quan les noies rodaven cap a la dreta els nois cap a l’esquerra i de aquesta manera , es podien veure les cares. El monument del pati que hi ha anant cap al quiosc se’n diu el monument dels països Catalans, perquè els tubs representen les persones que viuen a Catalunya i les quatre barres les línees vermelles de la bandera.


Ferran Garcia Nadal

Visita a la Biblioteca i a l'escola d'arts i oficis.




-


  
El dijous 2 de maig, els alumnes de sisè vam visitar la biblioteca. Allà ens van explicar el més basic de la biblioteca i el seu funcionament. És a dir, el gomets que fan servir, les lletres que utilitzen, que per agafar un llibre no s’ha de tenir una edat en concret...
També ens van explicar un parell de contes. Més tard vam passejar per la nova secció que hi ha al segon pis.
Tot seguit vam anar a l’escola d’Arts i oficis de Tàrrega, on vam veure l’exposició de contes que vam fer sobre la Green Rose. Després vam pujar a la “ Torre Invisible” que l’any vinent potser  desapareixerà. Allà vam fer una manualitat molt divertida.

ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ!!