LA TARDOR
Les orenetes se’n van ,
hi ha silenci al niu ,
però, com sempre tornen a l’estiu.
Amb la tardor pot escoltar la remor d’una confusa tempesta
que no fa gens de gresca.
Noé Rivas / Sarah
LA TARDOR
Ja cauen les fulles
i les flors es marceixen
Les vinyes estan ben curulles
I la tardor ja fa abrigar la gent
Marta Herrera / Nil
LA TARDOR
Sóc la tardor, com un núvol em fonc
Enrera veig, encara plens de fulles
Arbres, avui sols rígides despulles
I un plor reté, ja corglaçat el tronc
/Laura
LA TARDOR
Les fulles tremolen a les
branques i canvien de
color el vent les fa caure
ja arriba la tardor.
Iris
El vers
El cel s’havia esllanguit
Feia un airet de glaçada
Tot un fullam vermellenc
cruixia sota les cames
/ Clara
La tardor
La tardor és bonica
Com l’alegria
A la tardor coem les castanyes
Que peten com cevetes
Iria
La tardor
Els arbres es mud
De roig i de groc
Les fulles tremolen
Sota un sol de foc
El vent les fa caure
Les duu fins al port
Quant surtis de casa trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen
L’hivern es a prop.
. Les flors espantades
es tanquen de cop
Bofill ,Puig ,Serrat /laia
LA TARDOR
Filtra la fulla
La llum que l’acarona,
Ocre regent de tardor,
Branques robustes
De paciència mil·lenària
En el temps efímer de la tardor,
Aquest temps
Inabastable que camina
Inuit / Santi
LA TARDOR
Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
Els arbres es muden
de roig i groc
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure
Les duu fins al port.
Quant surtis de casa
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen
l’hivern es a prop.
Les flors espantades
es tanquen de cop
Bofill,Puig,Serrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada